Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies si prem el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-les fent clic a “Política de Cookies“ L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Conèixer la situació actual dels drets de les persones Lesbianes, Gais, Transgènere, Bisexuals i Intersexuals. Aquest ha estat l’objectiu de la jornada que ha tingut lloc aquesta setmana al Consell Comarcal i que tenia com a ponent a Elena Longares, directora de l’informe “L’Estat de la LGTBifòbia a Catalunya 2015”. Segons aquest informe, l’any passat es van registrar 113 incidències homòfobes a Catalunya, de les quals gairebé un 90% van tenir lloc a la província de Barcelona.
Segons el conseller d’Acció Social i Ciutadania del Consell Comarcal del Bages, Albert Marañón, l’informe demostra que “se segueixen produint discriminacions cap a les persones LGTBI, i situacions d’invisibilitat que s’agreugen a mesura que ens allunyem de les grans ciutats”. En aquest sentit, el Consell es proposa començar un treball de diagnosi de quina és la situació a la comarca del Bages, amb l’objectiu de fer visible el col·lectiu i les seves problemàtiques. En la seva presentació, Marañón ha condemnat la crema de la bandera LGTBI penjada a l’Ajuntament de Castellgalí, un fet que, en la seva opinió, demostra que “encara hi ha molta feina per fer”.
La jornada ha estat seguida per persones de perfils molt diversos: des de tècnics de l’àmbit de la salut fins a membres del Consell de la Gent Gran del Bages o del cos de Mossos d’Esquadra.