Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies si prem el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-les fent clic a “Política de Cookies“ L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
El Museu Comarcal de Manresa afegeix música i textos a diverses obres per posar el visitant a la pell de sant Ignasi de Loiola; l’autor assegura que és un projecte “arriscat” que no té paral·lelismes a Catalunya
Autors i regidors, provant les tauletes electròniques. Foto: Jordi Preñanosa
A Manresa, hi ha quadres que han començat a emetre sons i paraules. En concret, són onze obres i escenaris del Museu Comarcal, que des d'aquest dissabte incorporaran música i textos amb la idea que el visitant es pugui posar en la mateixa pell de sant Ignasi de Loiola i reviure, així, les seves experiències a la ciutat.
L’autor de la proposta, el musicòleg manresà Oriol Pérez, reconeix que el projecte –que incorpora l’ús de tauletes electròniques– és “ arriscat”. De fet, no es pot trobar “un paral·lel a cap altre museu de Catalunya”. I és que no es tracta només d’acompanyar una obra amb música, sinó de posar aquesta música i els textos –cites de sant Ignasi de Loiola– a la mateixa alçada que els quadres.
Sota el nom d'Exercicis Musicals. L’experiència transformadora d’Ignasi de Loiola a Manresa, el recorregut proposa, entre d’altres, contemplar el claustre amb música de Bach de fons mentre es llegeix que “el que omple l’ànima no és saber molt, sinó sentir i assaborir les coses internament”.
O admirar el Pentecosta d’Antoni Viladomat mentre Bjork ens abdueix amb Prayer og the heart, de Taverner, al costat d’una cita d’El Pelegrí que remet a la claredat de l’enteniment per sentir i per creure. I es que com va subratllar Pérez, la proposta “apel·la clarament a una qüestió religiosa i mística; no oblidem que parlem de sant Ignasi”, però aquest fet no vol dir que el projecte no pugui tenir un públic més obert. Francesc Vilà, director del Museu, detalla que “cadascú farà el recorregut amb la motxilla que du a sobre, per uns serà una experiència religiosa i per altres no, el bo és que té diferents nivells de lectura”.