Manresa ha viscut un inici de mandat políticament mogut. En menys d’un any, Unió i Convergència han partit peres i ERC ha passat de l’oposició al govern en un trànsit que ha fet baixar del vaixell l’oncòleg Pere Culell, que va aconseguir els millors resultats de la història republicana a la ciutat, passant de tres a set regidors. Les aigües estan més asserenades des del 8 de gener, quan CDC i ERC van segellar un pacte que ha donat majoria al govern.
En un moment en què Catalunya s’està jugant el futur com a nou país, CDC va decidir, en un moviment que recorda la fórmula de Junts pel Sí, prioritzar l’acord amb una altra força independentista que ja havia facilitat la seva investidura. En una entrevista, l'alcalde, Valentí Junyent argumentava: “En el moment en què ens trobem convé fer sumes perquè el que el ciutadà vol és entesa. Crec que la majoria sobiranista a la ciutat, la proximitat entre els programes dels grups i la relació entre les persones ho han fet possible”.
El govern es compon ara de quinze regidors. Vuit són de CDC –Miquel Davins, d’Unió, és a l’oposició com a regidor no adscrit– i set són d’ERC, tot i que el republicà Pol Huguet no té cartera. L’entrada d’ERC, que des de la marxa de Culell lidera Mireia Estefanell, va deixar la CUP com a principal grup a l’oposició. Tenen tres regidors, igual que el PSC, però 30 vots més que els socialistes, suficients per esgarrapar-los el tercer lloc. La resta del ple queda formada per Ciutadans, que té dos representants, i Democràcia Municipal, marca que va néixer a l’entorn de Podem i que disposa d’un regidor.
Les eleccions del 2015 van deixar sense representació el PP, que tenia tres regidors, i Plataforma per Catalunya (dos). També van confirmar la davallada del PSC, formació històrica a Manresa que ha tingut l’alcaldia 24 anys i que no en va fer prou amb l’efecte de política de proximitat que va llançar Felip González, i la desaparició del panorama polític de la ciutat d’Iniciativa per Catalunya, que després de governar setze anys amb el PSC i ERC ja no havia obtingut representació el 2011.
Retorn de subvencions El pacte ha donat estabilitat. El govern s’ha pogut posar a treballar sabent que tot el que portarà al ple serà aprovat sense entrebancs. Però això no ha estalviat disgustos a l’alcalde. Un dels més sonats ha estat la pèrdua de la categoria de gran ciutat. Manresa ha baixat dels 75.000 habitants i, pel camí, ha perdut uns 3,5 milions d’euros en concepte de transferències de l’Estat espanyol.
L’equip de govern també ha hagut d’explicar la probable pèrdua d’1,2 milions d’euros de dues subvencions que l’Ajuntament va rebre el 2010 per a l’Edifici Impuls del Parc Tecnològic, uns diners que podria haver de tornar perquè Generalitat i Diputació consideren que no es van gastar en el que es va dir en un inici. L’afer es troba ara als jutjats i es podria veure incrementat amb 376.000 euros més d’una segona convocatòria d’ajuts.
Impuls al barri antic No tot han estat maldecaps. En menys d’un any, l’equip de govern ha aconseguit presentar una proposta que reordena les Escodines, on s’invertiran 3,6 milions d’euros amb la mirada posada en el projecte Manresa 2022, lligat a la commemoració dels 500 anys de l’estada de sant Ignasi de Loiola a la ciutat.
El pla ha eliminat les anunciades escales mecàniques als Drets –l’associació de veïns no hi està d’acord– però ha rebut una opinió general favorable. També ha estat ben rebuda l’aposta pel barri antic. Junyent va fitxar l’exregidor de la CUP Adam Majó com a comissionat del Centre Històric, un nomenament que no va agradar als excompanys de partit, però que s’ha presentat amb la voluntat de tirar endavant projectes com el de la masoveriaurbana, que gràcies a Càritas ja s’ha fet realitat enguany.
Treball, tot i un vot estèril El pacte entre CDC i ERC ha deixat quatre grups i un regidor no adscrit a l’oposició que han vist com tot el que el govern treballa i porta al ple queda aprovat per l’àmplia majoria de què disposen. Hi poden dir la seva, és clar, i de fet ho acostumen a fer –hi ha hagut alguna sessió plenària llarguíssima, de més de quatre hores–, però és obvi que per moltes intervencions que es facin, quan en un govern hi ha majoria el vot de l’oposició acaba esdevenint estèril. Tot i això, la CUP (3 regidors), PSC (3), Ciutadans (2) i Democràcia Municipal (1) han aconseguit portar debats als plens que, sense la seva presència, haurien passat més desapercebuts per a la ciutat.
El cas més recordat és el de les copes menstruals de la CUP, que no només va obrir el debat a Manresa sobre els diferents mètodes de recollida de sagnat que s’ensenyen als nostres joves, sinó que va tenir ressò a tot el país i a part de l’estranger. Amb tot, l’esmena imposada per CDC i ERC va treure part de la càrrega ideològica a la moció inicial de la CUP.
Més enllà d’aquest debat –fins ara el que ha portat més gent al ple– la CUP també ha introduït altres qüestions com què s’ha de fer amb l’històric mercat del Puigmercadal. També ha fet feina el PSC, amb una treballada fiscalització del govern, i el regidor de Democràcia Municipal. Menció a banda per a Miquel Davins, el regidor d’Unió expulsat del govern, que ha centrat les seves mocions en la batalla que manté oberta amb CDC perquè es reconegui Unió com a grup de l’oposició, ja que ara consta com a regidor no adscrit a cap partit polític. |