|
“Ara, la gent del Bages valora molt més el vi local” |
La nova secretària del Consell Regulador de la DO Pla de Bages afirma que "el món del vi encara està considerat masculí", però assegura que "s'està equilibrant" |
 |
| Eva Farré, a la Casa de La Culla de Manresa, seu de la DO. Foto: Noemí Badrenas |
|
| BAGES / Noemí Badrenas |
| 16/05/2016 11:35 |
Eva Farré, enginyera agrònoma, és la nova secretària del Consell Regulador de la Denominació d’Origen (DO) Pla de Bages, l’òrgan encarregat de certificar l’origen i la qualitat de tots els vins que en formen part. Nascuda a La Segarra fa 35 anys, en fa 10 que viu a Manresa, i ara entoma el repte de substituir tot un veterà com Joan Francesc Baltiérrez, que ha liderat la DO els últims 16 anys.
La DO té 13 cellers. En queda algun per inscriure? Fins el passat mes d’abril érem 12 cellers de vi i el de les Caves Gibert; just ara s’acaba d’incorporat el Colltor, de Santa Maria d’Oló. N’hi ha de petits que no hi són, però cal tenir en compte que es paguen quotes, que són la principal font de finançament de la DO, i els petits potser no s’ho poden permetre.
Com ha estat l’evolució de la DO des del 1995, any en què va ser creada? Abans de la seva fundació, ja s’havien unit cinc cellers de la comarca que apostaven per promocionar-se junts sota el nom de “La força de la terra”. Impulsat sobretot per Abadal, el projecte va agafar força i va acabar constituint la DO. Durant aquests anys s’ha passat dels 5 als 13 cellers, ha millorat molt la producció i la qualitat dels vins i ha canviat la percepció de la gent del Bages, que ara valora molt més els vins locals.
El 30% de la producció actual s’exporta a països com Alemanya, Bèlgica, Suïssa o Anglaterra. Fora de la comarca, com es valoren els vins del Bages i com se’n fa la promoció? Des de la DO s’han fet accions de promoció primer a les comarques veïnes i després a la resta. Es treballa molt per als propis habitants del Bages, ja que si el consumidor de la comarca accepta molt bé els vins d’aquí, serà el millor ambaixador del producte a l’exterior. A la resta d’Espanya quasi no exportem, el mercat europeu funciona molt millor. A l’hora de promocionar el nostre producte, en destaquem sobretot el caràcter, molt afavorit pel clima de la comarca i pels boscos que l’envolten, que li proporcionen un aroma de bosc i plantes aromàtiques molt característic.
S’ha detectat un canvi de rumb de la producció vinícola enfocada a un públic més jove, amb vins de poca criança, més econòmics. A què és degut? Són tendències de mercat, però no només al Bages, sinó pel que fa al conjunt de la producció. Abans estaven de moda els vins tractats amb fusta, amb més envelliment, però ara sembla que són més difícils de pair. La gent vol uns vins més joves, més frescos i afruitats. No és qüestió de preu, canvien les preferències del consumidor i hem d’adaptar-hi els nostres productes.
Té previst fer canvis destacats en el llegat que li deixa l’antic secretari del consell? Ara per ara no. Valoro moltíssim la feina que ha fet durant tots aquests anys, que ha situat la DO com un referent de la comarca. Estem en un bon moment, no calen canvis notoris, el temps i els cellers marcaran el rumb cap a on ha de seguir la denominació.
Hem observat que tots els càrrecs del consell regulador, excepte un, estan formats per homes. Per què? Aquest fet no deixa de ser un reflex de la societat. El món dels vins encara està considerat un món masculí, i els representants són majoritàriament homes, com passa en moltes empreses. Però del total de secretaris de les denominacions d’origen catalanes som meitat homes i meitat dones, i a la presidència també hi ha presència femenina, està prou equilibrat.
Com afronta aquesta nova etapa en la seva trajectòria professional? I personalment què n’espera? Per a mi és tot un repte i estic molt contenta. És una feina gens monòtona, que abraça molts camps dins d’un sector que no deixa de ser agrícola, el de la vinya i el vi, i et permet acostar-te a gent molt diversa. La verema, el control de qualitat, la promoció del territori... M’il·lusiona tot d’aquesta feina. |
|