 |  |
| Fina Casals: “El desdoblament ens l’hem guanyat amb sang” |
Entrevista a un dels caps més visibles de la Plataforma No Més Morts a la C-55 |
| ||
| BAGES / Carmina Oliveras | ||
| 29/03/2016 11:35 | ||
| Al juny farà cinc anys que existeix la Plataforma No més Morts a la C-55 i Fina Casals, administrativa de 56 anys, i és des del primer dia. La mort de l’Àlex, un nen de quatre anys, “va colpir molt” i gairebé de manera espontània, amics, familiars i gent de la comarca sense cap lligam amb el menor “però indignats amb el què estava passant” es van ajuntar per crear una entitat que lluita pel desdoblament de la via i perquè la reivindicació “no caigui en l’oblit”. Aquest dissabte 2 d’abril, a les cinc de la tarda, tornaran a tallar la carretera. Ho fan cada cop que hi ha una víctima mortal. La que fa 107 des del 2000 es va produir fa poc més de 15 dies. Assegura que està “cansada” de batallar, però qui la coneix sap que no pararà fins aconseguir l’objectiu: “que la C-55 sigui una via segura”. Pregunta: 107 morts des del 2000 fins ara. Les xifres espanten. Resposta: Són 107, però en poden ser més, perquè els que moren després de 48 hores de l’accident no consten com a víctimes mortals. I els accidents en què no hi ha cap ferit tampoc consten enlloc. I n’hi ha cada dia. P: Què la motiva a ser un dels caps visibles de l’entitat? R: Vaig entrar perquè em vaig indignar. Una família que ha perdut un fill, una mare. El nebot dels meus cunyats hi va morir, el fill dels veïns també. La filla de la millor amiga de la meva cosina també, qui no ha tingut ensurts a la C-55? I la mort d’aquell nen de quatre anys va estar tan fora de lloc... perquè amb una altra carretera potser no hagués passat. La Unió Europea diu que a partir de 12.000 vehicles la via ha d’estar desdoblada. A la C-55 en tenim 34.000 i per culpa d’això una criatura mor? Tot per diners? P: Just el dia que s’acabaven les obres, aquest 19 de març, una noia de 20 anys hi va morir. R: Sí, va ser el dia que van treure els cons, el dia de l’acabament de la ratera, perquè no es pot dir de cap altra manera: els vorals són petits o inexistents i hi ha llocs en què un cotxe i una bicicleta pràcticament no passen. P: S’eviten els xocs frontals. R: Sí, però en aquest cas no s’ha estalviat la mort. Una mitgera d’aquestes amb un carril per banda no té sentit. Li vam demanar al conseller que com a mínim comencin el tram més econòmic, de 13 milions, perquè bé en troben 20 per altres obres. I aquesta és prioritària. P: I què els va dir? R: Que no hi ha diners, però se’n gasten amb pedaços. Les obres han costat 3,7 milions, es podrien haver destinat a desdoblar, però tenim un enemic poderós que es diu Autema. Cada any hem pagat entre 30 i 40 milions per l’autopista, a banda del què paga la gent que hi passa. P: La Generalitat ha canviat recentment les condicions. R: Sí, però ho han recorregut i està als tribunals. Ara diuen que no pagarem quan Autema no arribi als beneficis esperats, però rebran diners de les bonificacions. Guanyen sempre. I tenim autopista fins el 2037. A més, la connexió amb la B-40 no s’acaba de fer i sense la connexió els camions han de passar per la C-55 per anar al Baix Llobregat. No els serveix la C-16. Hem de desdoblar. Ens diuen que si ho fem trinxarem el territori. I què és millor? Trinxar persones? P: Després de cinc anys, creuen que veuran el desdoblament? R: Estem molt cansats i afectats per les famílies destrossades que anem coneixent. Com una que anaven els pares, els avis i el net. Van morir l’avi i el net. L’àvia i els pares van quedar ferits greus. Se’ls va tirar un cotxe a sobre fa més de 15 anys i la setmana passada encara van tornar a operar la senyora. No s’ho han tret de sobre. P: Donen suport emocional des de la plataforma? R: No, la plataforma és reivindicativa, però parlem entre nosaltres. Els talls de carretera que fem a vegades són molt dramàtics, perquè s’ajunta gent que han perdut éssers estimats. Els escoltes i els dius el què bonament pots, però no pots dir res, són situacions molt difícils. Quan passa una cosa així la família no torna a ser el què era, aquestes morts fora de temps, que no toquen, sobtades, afecten molt. Hi ha casos molt colpidors, com amb la gent jove. N’hem perdut molts. Aquest desdoblament ens l’hem guanyat amb sang. P: Els alcaldes han fet públic recentment el seu malestar. Està ajudant el seu suport? R:Han fet un pas i és bo, però falta fer-ne un de més definitiu. Hi ha alcaldes que han vingut als talls de carretera, però n’hi ha que no s’han ni acostat, encara que la persona que hagi mort fos de la seva població. Ara sembla que hi ha més unió, també amb el Berguedà i Solsonès, que són també afectats, perquè parlem d’un radi de 200.000 persones i al Berguedà, Nord del Bages i Solsonès no hi ha tren, ho han de fer tot per carretera. |
||
| ||
 |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53
 Altres mitjans del grup: 
|
 |