L’Ajuntament de Fonollosa, al Bages, ja té a punt el plec de clàusules del concurs que ha de permetre adjudicar la que serà la darrera fase de l’excavació arqueològica al nucli de Camps. Els treballs se centraran a la part sud de la plaça, a la zona que envolta la font, on hi podria haver, segons marquen els indicis, l’entrada de la necròpolis tardoromana.
L’alcalde, Eloi Hernández, va explicar ahir que els arqueòlegs tornaran a la plaça de Camps “aquest mes d’abril” després que el consistori tingui al 100% lligada la subvenció de 20.000 euros de la Diputació de Barcelona, que permetrà finançar una campanya de quatre setmanes.
L’expectativa és màxima. Després de més d’un any d’excavacions –que s’han anat desenvolupant per fases a mesura que arribaven els diners– l’Ajuntament espera poder documentar a fons l’existència d’un cementiri paleocristià (època que fa referència als primers cristians, també dita tardoromana o tardoantiga) que estaria datat entre els segles IV i V, o potser més enrere. Encara no se sap.
Un any d'excavacions Les troballes que han sorgit a Camps en el darrer any són excepcionals perquè permeten corroborar el pas i l’assentament dels romans a la Catalunya Central, molt poc documentats i estudiats.
Tot es va iniciar el febrer del 2015, quan l’Ajuntament de Fonollosa es va decidir a urbanitzar la plaça del petit nucli de Camps, on hi viuen poc més que cinc famílies. La sorpresa va sorgir en forma de tomba paleocristiana i de ceràmica romana. Pere Tardà, responsable de Cat Patrimoni, empresa que ha dirigit les primeres fases d’excavacions, explica que “sabíem que en aquest lloc hi havia hagut un cementiri, que es va traslladar el 1884, i sabíem que hi podia haver restes d’època medieval, però no ens pensàvem que en trobaríem de romanes”.
La sorpresa encara va ser més grata quan van descobrir que dins la tomba s’hi guardava un esquelet, datat entre el segle IV i V, “en perfecte estat”. Les excavacions es van anar succeint fins a poder afirmar que la plaça de Camps ha estat un cementiri com a mínim en quatre èpoques diferents. I és que com més escarbaven, més enrere tiraven en el temps.
Els enterraments més moderns són del segle XVIII. S’en van trobar una cinquantena. També n’hi ha mig centenar més pertanyents al segle XII-XIII. Del X, es va localitzar una tomba antropomorfa amb el seu esquelet.
I les joies de la corona són les tombes paleocristianes. En total, se’n van trobar set, totes amb els seus ossos en perfecte estat: quatre són d’adults, dues són de nens “d’uns quatre anys” i n’hi ha una altra que va aparèixer trinxada. Tot plegat correspondria a “una àrea funerària molt ben estructurada” sectoritzada en “parcel·les familiars”, diu Tardà, una teoria que se sustenta per l’aparició d’uns murs que ara, amb la darrera fase, es podran acabar d’excavar.
Aparegui el què aparegui, aquesta serà la darrera excavació. Després de consultar els veïns, l’Ajuntament ha decidit urbanitzar la plaça, “ja que no podem prorrogar més la subvenció de 40.000 euros de la Generalitat per aquesta obra”, diu Hernàndez. Tot i això, es realitzarà un treball de documentació exhaustiu i les dimensions de les troballes quedaran pintades en el nou terra de la plaça, on també s’instal·laran plafons “per entendre com era Camps fa més de 17 segles”. Els esquelets més antics s’han traslladat a centres centres especialitzats, mentre que els més moderns seran traslladats a l’actual cementiri. En total, les obres han fet aflorar les restes de 200 persones. |