manresadiari.cat

Laura Vilagrà és una política de llarg recorregut. Alcaldessa de Santpedor (Bages) del 2003 al 2015 i diputada al Parlament per ERC del 2006 al 2011, el maig de l’any passat va sorprendre tothom anunciant la seva retirada de la política. Volia estudiar, “oxigenar-me i formar-me”, diu. Però com ella mateixa admet, “va arribar un moment que ja necessitava més activitat”. Marta Rovira la va trucar per oferir-li la possibilitat de ser la delegada del Govern a la Catalunya Central. I s’hi ha tirat de cap. La captiva la idea “de treballar en una Catalunya Central que està en construcció, i en un país que també ho està”.

És una recaiguda a la política o tindrà més recorregut. Tornarem a veure Vilagrà al Parlament?
De moment estic aquí, amb un repte titànic al davant, com a país i com a Catalunya Central, un territori ple d’oportunitats.

Quins objectius es marca?
Tenir una dinàmica proactiva i de visualització de les sis comarques i dels 169 municipis. Som un territori de pobles petits. Només n’hi ha quatre que passin dels 20.000 habitants, i Manlleu justeja. És una població petita que, d’alguna manera, Barcelona li cau lluny. I la meva funció és acostar el Govern a aquests territoris, però sobretot el territori al Govern, per apropar la presa de decisions a les comarques centrals.

Es poden reclamar millores quan es forma part del Govern?
És un càrrec frontissa. És la ròtula dels dos elements. Són càrrecs complicats, però tenen grans oportunitats de fer feina positiva. Hem de trobar els elements que ens aglutinen i ser capaços de dir: la Catalunya Central es visualitza d’aquesta manera i va cap aquí. S’ha de posar sobre la taula el què de moment està dispers. Les comarques centrals tenim moltes necessitats en comú. S’han de posar en un mateix paquet i anar a la Generalitat amb una única idea. Així és més fàcil que el Govern entomi les qüestions.

Amb temes com la C-55, a vegades ha semblat que el Govern hagi anat per una banda i el territori per una altra.
En aquests moments el territori s’ha posat d’acord en l’àmbit de Bages, Berguedà i Solsonès. I això és bo, perquè no és una visió d’una sola comarca, sinó que cada cop anem agafant la visió d’un territori més gran. Si cooperem amb els veïns serà més fàcil que la Generalitat tingui sensibilitat amb aquests temes. I s’ha fet ja molt bona feina. Per primer cop, amb la C-55 i la C-16, el Govern ha acceptat la línia de bonificar el peatge. Això no havia passat mai. I també s’han canviat les condicions de la concessió amb Autema, que eren absolutament abusives. I això s’ha fet malgrat que l’empresa ha portat la Generalitat als jutjats. Ara, el Govern paga pels cotxes que passen, i no per una expectativa de guany molt alta que es va dibuixar al seu dia. La Generalitat ha estat valenta i ha plantejat un enfrontament amb la concessionària perquè el preu que paga sigui més just. Però ja veurem com acaba, perquè està als jutjats. Després, cal veure què passa amb la C-55. De moment s’hi ha fet una intervenció per evitar xocs frontals i s’ha de veure si el desdoblament, que s’ha valorat en 130 milions d’euros fins al túnel de Bogunyà, pot encaixar en uns pressupostos que són limitats, però això no treu que la C-55 continuï tenint problemes.

Els té, perquè la mitjana evita ara els xocs frontals, però fa que qualsevol incident provoqui un embús considerable. I passa cada dia.
El Govern n’és conscient i per això hi ha bonificacions al peatge mentre durin les obres. Quan s’acabin, ara al març, s’avaluarà si han funcionat. És veritat que els problemes, en part, hi continuen sent, però la Generalitat s’ha compromès a treballar amb el territori amb l’objectiu de rebaixar la pressió sobre la C-55.

Té una agenda súper plena. S’ha reunit amb alcaldes, tots els consells, entitats d’empresaris, socials... Està saturada?
Em va molt bé en aquests moments inicials tenir molts inputs per fer-me la composició.

Hi ha alguna problemàtica del territori que desconeixia?
Un dels problemes més grans que tenim a la Catalunya Central són els purins i l’impacte que tenen sobre els aqüífers. Bàsicament a Osona, perquè allà és on hi ha l’activitat més forta, però és un tema de país i no el resoldrem sols. Perquè, a més, la indústria ramadera creix, cada cop hi ha més ganes d’invertir privadament amb noves granges i amb ampliacions, però és clar, això té un impacte brutal sobre el territori. Ara s’ha aconseguit comparar efectivament. Abans, quan es feien els plans de dejeccions i es deia que abocarien a unes determinades terres, no estava informatitzat, amb la qual cosa alguns tocaven les mateixes terres. Hi ha un problema molt greu de manca d’espai. I si els trasllades a terres més llunyanes ja no surt a compte. És un equilibri molt fràgil. És un problema de país molt greu que ja coneixia, però no amb la seva profunditat ni amb la gravetat que realment té.

Els purins d’Osona són la salinització del Bages? Genera frustració admetre que, potser, no hi podrà fer res?
Són problemes que vénen de fa molts anys i que no s’han afrontat fins ara, però en el cas de la mineria penso que per primer cop en molt temps, malgrat que la situació continua sent delicada, hi ha mecanismes per començar a veure la reducció dels residus. A Súria entrarà en marxa una planta de sal vacuum, que reduirà el runam. I en el cas de Sallent també hi ha propostes per reduir el runam del Cogulló i la seva afectació. La Generalitat i l’empresa (ICL) han signat un conveni on l’empresa es compromet a fer un seguit d’actuacions en un escenari d’acabar l’abocament de runam salí al Cogulló. Per tant, s’han pactat uns terminis i hi ha uns objectius que comprometen l’empresa en la línia de reduir l’impacte dels runams.

S’ha obert el debat sobre les seus de les delegacions. L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, ha dit que en volen albergar alguna de les previstes. Quantes se n’han de desplegar?
Aquí hi ha hagut una certa confusió perquè algunes han canviat orgànicament els continguts. Per desplegar quedava Justícia i una part de Benestar Social, que no estava desplegada, però sí que ho estava Treball, i aquí hi ha l’error. És a dir, abans hi havia Empresa i Treball, i ara Empresa i Coneixement, i Treball passa a Benestar. Per tant, el què queda per desplegar és Justícia i Afers Socials i Família. Tot i així, no només estem parlant de les seus dels serveis territorials, sinó que Treball té seus a totes les comarques, excepte al Moianès, que encara no ha tingut temps. Però ja hi ha oficines comarcals de Treball. La conselleria ja té pota a cada comarca. I Benestar Social també té oficines. Per tant, demanaria calma i un debat serè, perquè si no ens posem d’acord no podrem tenir força. En la mesura que cadascú tibi per la seva banda, els departaments decidiran el que els sembli en funció de l’estructura que ja tenen. Per exemple, en el cas de Justícia ja hi ha els Jutjats de Manresa i allà ja hi ha una pota. No hi ha un director de serveis territorials, però ja tenen parts desplegades. Hi ha llocs on no hi ha seu, però hi ha servei. Per tant, calma.

Ha estat la primera polèmica que ha hagut d’entomar?
Tampoc és polèmica. Tots els territoris tenen el seu dret legítim a demanar, però s’ha de treballar amb més discreció.

Ha fet servir la frase “posar-nos d’acord”. Hi ha la sensació que la Catalunya Central no s’acaba de definir. Una part de l’Anoia mira cap a la vegueria del Penedès, però Castells diu que vol oficines. I som l’únic territori que tenim dues seus de la delegació del Govern, a Manresa i a Vic.
El debat de les vegueries es farà més endavant. Estem construint un país i el què no farem ara és barallar-nos entre nosaltres, ja tenim prou feina. Tot i això, crec que el què han vist alguns territoris que en el seu moment no van voler jugar a la Catalunya Central, és que ara s’està consolidant i que el Govern pensa en clau Catalunya Central. És veritat que una part de l’Anoia té un gran impuls cap al Penedès, potser per temes econòmics i de comunicacions, però també és cert que amb l’eix Diagonal cada cop hi ha més relació cap a la Catalunya Central. Les comunicacions són el que al final vertebren el sentiment i la pertinença i és curiós que una sola carretera pugui fer tant. L’eix Transversal ha canviat radicalment la relació del Bages amb Osona. Però com que de moment el què és cert és la Catalunya Central, és en aquest sentit que l’Anoia vol tenir el seu protagonisme.

És partidària d’agrupar i fer una capital forta o de distribuir?
És cert que som dels territoris que més hem distribuït, tot i que no som els únics, perquè entre Amposta i Tortosa també hi ha aquestes dualitats. En tot cas, sí que penso que al final ens hem de posar d’acord i que hi ha d’haver una capital forta, perquè si no hi és ens debilita com a Catalunya Central. Però també és cert, i d’això n’hem parlat amb l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, que això no ha d’anar en detriment de ser generós amb els altres territoris. És compatible una capital forta amb donar joc i rellevància a uns territoris que també són importants.

Per població i situació geogràfica, només pot ser Manresa?
Manresa és qui té els serveis més centrals: els jutjats més grans, hospitals, la seu de Treball. Té una centralitat clara i la Generalitat ja li ha anat donant. Per exemple, amb el cas de Justícia o Emergències. A vegades no ho comptem, però Manresa té la seu regional de Mossos, de Bombers, de Justícia, i si s’ha quedat els ossos també s’ha de quedar una part important del tall. No només perquè és la ciutat més gran, sinó perquè altres comarques pivoten més cap a Manresa que cap a un altre lloc. Seria el cas del Solsonès, del Moianès, i en certa manera del Berguedà. Té centralitat institucional.

Parla de Bages, Moianès, Berguedà i Solsonès. Sembla que Osona quedi en un extrem i l’Anoia en un altre.
Els hem de fer sentir còmodes i partícips, i aquesta és feina meva. Ja veurem quina serà la foto finish final, però de moment crec que han entès que els cuartos se’ls juguen a la Catalunya Central i per tant hi aposten. I em sembla una bona manera d’enfocar-ho.