La pandèmia dispara l’ús d’aplicacions d’aprenentatge d’idiomes
Els nous usuaris d’aplicacions d'aprenentatge d'idiomes populars creixen més d'un 125 % durant el confinament a Espanya.

TENDÈNCIES / Redacció  
22/06/2020 16:45
Aprendre idiomes en línia està més de moda que mai. Si bé el sorgiment d'aquest sector de l'aprenentatge en línia (e-learning) va tenir lloc el 2004 —quan internet va evolucionar cap a l'anomenat «web 2.0», molt més participatiu gràcies a l'aparició de blogs, xarxes socials, llocs wiki i altres aplicacions digitals—, actualment la demanda de formació en línia d'idiomes, lluny d'estabilitzar-se, continua essent una tendència a l'alça. «Les projeccions de ReportLinker indiquen que el mercat s’incrementarà en 18.600 milions de dòlars entre el 2020 i el 2024 amb una taxa de creixement del 18 %», indica Laia Canals, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Després d'aquesta evolució positiva, cal destacar dos factors: en primer lloc, els avantatges que troben els usuaris pel que fa a la possibilitat de formar-se sense desplaçaments, sense horaris i de manera més econòmica que no pas en un curs presencial; en segon lloc, la quantitat i la qualitat de les eines i els recursos disponibles, que permeten que els professors creïn materials i que els usuaris interactuïn activament amb ells. Només pel que fa a aplicacions mòbils d'aprenentatge d'idiomes, la professora de la UOC assenyala que s'estima que n'hi ha aproximadament 2.000 en el mercat mundial.


Ensenyar en línia no consisteix a reproduir una classe presencial
A més d'aquests aspectes estructurals favorables al creixement de l'aprenentatge d'idiomes en línia, cal afegir-n'hi un altre de conjuntural, conseqüència del confinament de la població causat per la crisi de la COVID-19. «El nombre de nous usuaris de populars aplicacions d’aprenentatge d’idiomes va créixer a l’inici del confinament a Espanya en un 125%, segons la revista Forbes”, assenyala Laia Canals. «Considero que la crisi actual ajudarà a accelerar un canvi que d'alguna manera era inevitable. El món ja anava en aquesta direcció, però les circumstàncies han obligat a fer-lo molt precipitadament. Per això, hi ha persones que s'hi han referit amb el nom de "docència en línia d'emergència"», afegeix.

La situació ha demostrat els èxits dels centres i els professors pel que fa a la capacitat de reacció. «Considero que molts han fet una tasca excel·lent tenint en compte la manca de recursos i les escasses pautes que es van donar al principi per part de les conselleries d'educació», assenyala la professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, que també detalla les mancances que s'han posat de manifest amb aquesta situació. «Les més evidents s'han fet paleses a l'hora de voler traslladar tota la docència tal com s'impartia en un context presencial a un context en línia, sense pensar que el mitjà i les eines requereixen una altra lògica i un altre ordre. Per exemple, he vist molta tendència a digitalitzar llibres, apunts i fitxes, a fer classes magistrals en vídeo o a fer videoconferències intentant reproduir exactament una classe presencial de manera digital, fet que demostra la manca de formació del professorat en l'ús de la tecnologia», afirma.

Per solucionar-ho, la UOC ha dissenyat el nou màster universitari d'Ensenyament i Aprenentatge d'Idiomes mitjançant la Tecnologia. El programa «no s'orienta a formar en l'ensenyament o l'aprenentatge d'un idioma en concret ni a aprofundir en aspectes lingüístics. L'èmfasi el posem en la familiarització amb tècniques i metodologies adequades per a l'ensenyament d'idiomes mitjançant la tecnologia i l'ús crític i motivat d'aquestes eines per aconseguir una docència més efectiva», resumeix la directora del màster, Gisela Grañena.

L'objectiu és que els professors o futurs professors surtin equipats amb els coneixements i els recursos necessaris per introduir de manera efectiva la tecnologia en el procés d'ensenyament d'idiomes, tant si fan docència en línia, presencial o en un context híbrid. Per això, el programa té com a eix vertebrador l'aprenentatge de dinàmiques com la ludificació, el disseny de tasques per a diferents enfocaments pedagògics, el treball col·laboratiu en línia i la provisió de retorn pedagògic (feedback), entre altres tècniques que han demostrat que eren eficaces.

El màster, que es pot cursar en anglès o en espanyol, es presentarà el dia 2 de juliol amb un seminari en línia (webinar) que consistirà en una ponència de Scott Thornbury, expert en formació de professors i ensenyament d'anglès i col·laborador de la Universitat de Cambridge.

Arxivat a: PANDÈMIA   IDIOMES   UOC 




 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):



El govern municipal de Manresa manifesta el seu rebuig a la transferència del superàvit a la hisenda estatal
L’Ajuntament de Sant Vicenç sancionarà els responsables de dos abocaments incontrolats al municipi
El CE Manresa posposa l'inici dels entrenaments
Dos detinguts en dos presumptes intents de robatori amb força
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]