Internet és un lloc lliure? Neixen plataformes que prometen llibertat
Un 12 de març de fa 31 anys, l'investigador britànic Tim Berners-Lee va descriure el protocol per a la transferència d'hipertextos, allò que un any després seria la World Wide Web. A partir de llavors, tenir accés a la xarxa de xarxes va significar entrar en un espai de llibertat que el 2006 les Nacions Unides van considerar un dret fonamental. Malgrat això, la promesa que internet seria una plaça pública sense censura no sempre es compleix.
Internet és un lloc lliure per navegar. Foto: UOC

TENDÈNCIES / Redacció  
14/03/2020 10:08
Una mostra d'això són les anomenades «apagades», els talls d'internet que diversos governs decideixen portar a terme temporalment com a solució per a controlar les protestes o mobilitzacions socials. Va ser una de les raons del naixement del Dia Mundial contra la Censura a Internet, que té lloc cada 12 de març.

Segons un informe d'Access Now, el 2018 hi va haver almenys 196 bloquejos o «apagades» d'internet en 25 països. I les expectatives per al futur immediat no són optimistes, ja que els experts pensen que els darrers anys la censura ha crescut.

És la conclusió de l'últim informe de Freedom on the Net, un estudi fet per Freedom House que analitza la llibertat d'internet en 65 països de tot el món. Segons aquesta recerca, la llibertat global d'internet ha disminuït per novè any consecutiu: 33 dels països que s'han analitzat han perdut llibertat des del juny del 2018, mentre que només 16 van registrar millores netes. Els descensos més grans en la puntuació del rànquing de llibertat es van produir al Sudan i el Kazakhstan, seguits del Brasil, Bangla Desh i Zimbàbue.

Intervencionisme en xarxes socials

A més de les dificultats que planteja la censura governamental, els analistes afirmen que avui internet és enmig d'una altra batalla: la que té com a objectiu protegir el dret a la llibertat d'expressió combatent alhora la desinformació, la manipulació, els discursos d'odi, la discriminació, la violació de la intimitat o els plagis. «A les grans plataformes socials com Facebook, Twitter o Instagram no els queda una altra opció que limitar el contingut si volen complir la legislació i els usos i costums de cada país. Però és molt complicat fer-ho sense extralimitar-se», assenyala Josep Navarro, professor col·laborador dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Les crítiques envers l'intervencionisme de les grans plataformes socials en els continguts i el desig de tornar als orígens d'internet, quan la xarxa de xarxes s'erigia com un espai on no hi havia límits per a la llibertat d'expressió, han comportat noves propostes. És així com han arribat al mercat més d'una desena de plataformes, entre les quals hi ha Mastodon, una xarxa social de microblogging amb unes funcions semblants a les de Twitter que ja afirma que té 2,2 milions d'usuaris a tot el món; Gab, amb prop de 800.000 usuaris, una altra xarxa social també similar a Twitter que no es pot baixar ni des de Google Play ni des de l'App Store, sinó únicament des del seu lloc web, pel fet que hi és permès publicar-ho pràcticament tot excepte els continguts que incitin a la violència, la pornografia il·legal o la informació confidencial sobre els usuaris; o la més recent, Pichagram, semblant a Instagram, però pensada per a artistes i sense censura en les imatges. «Es presenten com una opció més lliure i, en molts casos de manera explícita, com una alternativa contra "la censura" d'altres plataformes. Cadascuna, però, mostra les singularitats que té i ha anat acollint perfils d'usuaris diferents que busquen canals amb els quals es puguin expressar», assenyala Silvia Martínez Martínez, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

El mateix director general de Twitter, Jack Dorsey, anunciava poc abans d'acabar el 2019 que la companyia havia organitzat un equip de cinc desenvolupadors per crear un estàndard de codi obert per a xarxes socials. La idea és la mateixa que hi ha darrere d'altres xarxes socials descentralitzades com Mastodon: que la companyia no sigui l'única que decideixi què s'hi pot veure i què no, sinó que siguin els mateixos usuaris finals els que determinin quins continguts toleren i quins no.

Errors en la «censura»

La censura autoimposada ha fomentat l'aparició d'altres iniciatives com Pichagram, una plataforma creada per un programador i il·lustrador murcià. En aquest espai, els artistes que inclouen nus en les seves obres tenen un espai de difusió alternatiu a Instagram. A les plataformes tradicionals, aquest tipus de continguts es bloquegen perquè no saben diferenciar una obra artística del que es pot considerar pornografia.

Com explica el professor Josep Navarro, la censura de continguts en les plataformes tradicionals la majoria de vegades es fa de manera automàtica, amb algorismes basats en unes regles concretes. I no es tracta d'un sistema infal·lible. «Són algorismes d'aprenentatge automàtic que en van aprenent sobre la marxa, per la qual cosa, evidentment, en aplicar-los hi pot haver errors», explica posant-ne un exemple: els algorismes poden censurar un colze en confondre'l amb el pit d'una dona, perquè s'associa una certa forma amb el contingut que han de prohibir. El resultat és que automàticament es bloqueja aquesta publicació.

Les errades en els algorismes, però, només són una petita part del problema. El cavall de batalla principal és com es pot limitar el poder que acumulen actualment gegants com Facebook, Twitter o Instagram. Silvia Martínez Martínez, que és investigadora del Grup de recerca en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment de la UOC (GAME), afirma que la posició hegemònica, i per tant privilegiada, que tenen les grans empreses tecnològiques les dota també d'un gran poder per a controlar els continguts que circulen per la xarxa, la visibilitat que adquireixen i, fins i tot, la participació del ciutadà en la comunicació pública. «En aquest context, és lògic que s'enyorin els primers moments d'internet, i que per tant es busquin entorns descentralitzats, en què la llibertat i el respecte mutu siguin les pautes de comportament», assenyala la directora del màster universitari de Social Media: Gestió i Estratègia  de la UOC.

Malgrat això, els experts coincideixen que l'intervencionisme actual també respon a formes d'ús poc correctes dels usuaris. «En les xarxes socials de vegades tenim comportaments irracionals o molt passionals per l'anonimat que ens proporciona un teclat», assenyala el professor de la UOC Josep Navarro, que pensa que «si els usuaris no tinguessin alguns comportaments determinats, segurament hi hauria menys censura; i al contrari: si les plataformes no apliquessin tant la censura, probablement els usuaris no buscarien les pessigolles a la plataforma. I és que la plataforma no deixa de ser una tecnologia al servei de les persones, i és l'ús que en fem les persones el que pot crear problemes».

De fet, el professor de la UOC recorda que les plataformes són espais que responen a interessos comercials, i eliminar continguts habitualment no és beneficiós per a aquests interessos. «Si censures molt, tens menys continguts, la qual cosa significa menys dades per analitzar, i això no és bo per al negoci», adverteix.

El fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, ja ha mostrat alguna vegada la seva disconformitat amb el fet d'haver d'eliminar alguns continguts determinats. Una mostra d'això és el comunicat que Facebook va fer públic coincidint amb una reunió de la Comissió Europea per a definir les línies d'actuació del futur digital. En el comunicat, Facebook advertia que si les plataformes digitals es convertien en responsables dels continguts que s'hi comparteixen, es podria limitar la innovació i la llibertat d'expressió.

Com recorda Silvia Martínez Martínez, gairebé un any abans el relator especial de les Nacions Unides sobre la llibertat d'expressió, David Kaye, havia emès un comunicat en què advertia dels riscos d'implantar possibles solucions automàtiques per a complir la norma que poguessin comportar el risc de censura. «En l'entorn digital apareixen reptes nous i cal ser molt cautelós per a poder-los superar i resoldre casos en què l'exercici de dos drets o més entren en conflicte», adverteix la professora de la UOC, destacant entre aquests reptes la possibilitat tècnica de monitorar grans quantitats de dades, l'ús de la intel·ligència artificial al servei de la manipulació, la proliferació del discurs de l'odi i les ingerències en la propietat intel·lectual. «Regular i legislar en aquest entorn pot ser complicat i no sempre la redacció de les lleis respon a les aspiracions de tots els agents», afirma.

Arxivat a: INTERNET   UOC 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):



Les sol·licituds per optar als ajuts directes i als microcrèdits adreçats a autònoms i a empreses es poden presentar a partir d’aquest divendres
S'ajorna la visita del president Quim Torra a les obres de desplegament de fibra òptica entre Súria i Solsona
L’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages ofereix descomptes per menjar i per pernoctar al municipi
Manresa Jove i el CAE impulsen Òrbita Jove
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]