Un estudi revela la necessitat d’una legislació específica
Els resultats d'una recerca de la UOC i del fundador d'"Inside Airbnb" Murray Cox mostren les dificultats de les ciutats per negociar amb plataformes digitals de lloguer d'habitatge.
Els resultats d'una recerca de la UOC i del fundador d'"Inside Airbnb" Murray Cox mostren les dificultats de les ciutats per negociar amb plataformes digitals.

TENDÈNCIES / Redacció/UOC  
23/11/2019 09:55
Els resultats preliminars de l’estudi Data Policies & Strategies, with a focus on Short Term Rental Platforms, elaborat pel grup de recerca Dimmons de l’IN3 de la UOC i l’activista Murray Cox, en el marc d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, mostra que en moltes de les ciutats enquestades encara no hi ha una legislació pròpia i això fa que les plataformes no estiguin obligades a compartir les seves dades (adreces, nom dels propietaris, quantitat de nits ocupades, entre d’altres). Per aquest motiu, les ciutats demanen un canvi legislatiu europeu. 

L’estudi s’ha presentat avui durant el Sharing Cities Action Encounter, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya. Els investigadors han revelat, en aquest acte realitzat en el marc de l’Smart City Expo World Congress, que la majoria de les 20 ciutats enquestades arreu del món no han aconseguit els resultats desitjats en les negociacions amb plataformes de lloguer de pisos turístics com Airbnb degut, en bona mesura, a aquesta manca de regulació. Aquest Encounter és fruit de la cimera celebrada a Barcelona l’any passat i en què 50 ciutats van signar la primera declaració global sobre la posició de les ciutats davant l’economia de plataforma. 

Les administracions locals enquestades han estat Amsterdam; Atenes; Barcelona; Berlín; Bolonya; Bordeus; Grenoble; Cracòvia; Montreal; Munich; Nàpols; París; Porto; Rotterdam; San Francisco; Tallinn; Thessaloniki; Umea; Valencia i Viena. 

Sense dades no hi ha control 

D’una banda, les administracions locals necessiten dades sobre les activitats que les plataformes digitals fan a les ciutats, primer per a garantir el compliment de les regulacions locals, així com per elaborar polítiques reguladores que garanteixin l’accés i la disponibilitat d’habitatge, i així evitar processos de gentrificació. De l’altra, les dades són imprescindibles per al control fiscal. 

Un 62% de les administracions locals que han participat en l’estudi tenen acords amb una o diverses plataformes per recollir impostos sobre l’activitat de lloguer de pisos turístics. Tanmateix, molt pocs ajuntaments han pogut accedir a les dades, de manera que plataformes com Airbnb no paguen les taxes turístiques que correspondrien en la majoria de ciutats. 

“Les poques ciutats que han pogut accedir a les dades són les que ja compten amb una normativa específica”, explica Cox. “Es tracta de ciutats pioneres com San Francisco, Santa Mònica, Viena, Grenoble, Bordeus i Barcelona”. Gràcies a un sistema obligatori municipal de registre dels amfitrions, els ajuntaments d’aquestes ciutats poden incidir en qui i on s’ofereixen pisos turístics. Aquest sistema de registre es diferencia del model habitual, quan no hi ha regulació i els amfitrions poden posar en lloguer el seu pis sense necessitat d’informar-ne l’administració. Així, les ciutats que ja tenen un marc legal propi, poden negociar més fàcilment amb les plataformes per aconseguir certes dades i/o modificar protocols. 

L’estudi ressalta que Barcelona és una de les ciutats més exitoses en aquesta negociació amb la plataforma especialment pel fet de que ha aconseguit que la mateixa plataforma tregui els anuncis sense llicència legal. En qualsevol cas, l’estudi remarca la manca de dades útils pel control del fenomen per part de les ciutats, confirmant que la Plataforma ha aconseguit no revelar aquestes dades. L’estudi assenyala així la necessitat que les ciutats s’han de unir per negociar amb major poder de negociació amb les plataformes així com demanar una regulació europea més protectora amb les ciutats.

Cap a un canvi de la legislació europea

Malgrat l’existència de ciutats pioneres, hi ha un problema generalitzat a l’hora de regular les plataformes de lloguer de pisos turístics. Segons aquest estudi, com que no tenen dades pròpies o bé les que les plataformes els fan arribar no són suficients, la meitat de les ciutats enquestades han de rastrejar les dades. Això vol dir que apliquen una tècnica per obtenir dades de webs massivament, una pràctica molt associada a l’activisme informàtic que practica Murray Cox, coautor de l’estudi. 

De les entrevistes en profunditat a responsables de les ciutats també se n’extreu que els diversos ajuntaments veuen molt positivament una col·laboració entre ciutats. És el cas, per exemple, de Barcelona o Viena, on s’observa la possibilitat de compartir estratègies amb d’altres ciutats properes geogràficament. 

A més, més enllà de les normatives locals, la majoria de les ciutats de l’estudi considera que és imprescindible un nou marc legal internacional. En aquest sentit, les ciutats veuen necessari coordinar-se per a fer pressió a la Unió Europea amb l’objectiu que aquesta doni suport a les lleis locals o nacionals, i redefineixi la Directiva Europea del Comerç Electrònic existent. 

Activisme de dades per lluitar contra la opacitat de les plataformes 

La investigadora del grup Dimmons, Mayo Fuster, destaca que l’estudi té un enfocament molt innovador: “es podria considerar ‘city activism’ ja que les ciutats s’han aliat amb l’activisme social, gràcies als coneixements de Murray Cox”. L’enginyer d’origen australià és l’impulsor d’Inside Airbnb, una eina tecnològica que rastreja les dades de la plataforma de lloguer de pisos turístics Airbnb a totes les ciutats del món. Aquestes dades informen, per exemple, sobre la quantitat d’habitacions i de pisos que es lloguen en cada districte, a quins preus, o si el mateix propietari té diversos habitatges en lloguer. D’aquesta manera, a més de destapar milers d’irregularitats, Cox ha provat els efectes de gentrificació que provoca AirBnB. “L’habitatge és un dret humà bàsic i no una simple mercaderia en l’economia mundial. Utilitzo els meus coneixements de tecnologia per a defensar aquest dret”, reinvindica l’activista. 

Arxivat a: LEGISLACIÓ ESPECÍFICA 




 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):




El BAXI Manresa comença la segona volta de la lligueta BCL a la pista del Torun
Manresa s'endinsa de ple al Nadal
L'ANTIC proposa una trobada per passar balanç
Premis 'Viu la Pedra Seca'
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]