Treballar 4 dies per setmana millora la qualitat de vida i la productivitat
Aplicar la norma a Espanya és difícil per l’alt nivell de presentisme i l’economia submergida.

TENDÈNCIES / Redacció/UOC  
16/11/2019 17:12
La vaga de La Canadenca va ser la primera gran victòria obrera de la història, amb la qual es van aconseguir vuit hores de feina, vuit hores de descans i vuit hores d'oci. Va ser l'1 octubre del 1919 quan Espanya es va convertir en el primer país d'Europa a implantar una jornada laboral de vuit hores, arran de la vaga a Barcelona de 43 dies, amb més de 3.000 detinguts, impulsada pels treballadors de la central elèctrica La Canadenca. «El temps és l'element determinant en la relació de treball», afirma Ignasi Beltran de Heredia, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i organitzador de la VI Jornada de Dret del Treball i de la Seguretat Social dedicada al temps de treball i el descans que tindrà lloc el 12 de novembre a la seu de la UOC del Tibidabo.

A Espanya, la mitjana d'hores treballades a la setmana és de 36, però, per exemple, França fa 25 anys que va introduir les 35 hores setmanals. Suècia ha arribat a experimentar amb la jornada de sis hores diàries i Dinamarca té una mitjana de 29 hores de treball, la més baixa de tots els països industrialitzats, segons l'OCDE. A partir de l'any 2000, les lleis daneses es van modificar per a protegir i promoure l'equilibri entre feina i vida. «Els beneficis de reduir la jornada són molts: millor qualitat de vida per al treballador, més oci, conciliació personal i familiar, projectes de petita emprenedoria i creixement de l'ocupació gràcies a la contractació de treballadors per a cobrir les hores que quedin disponibles», afirma Antonio Fernández García, també professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Segons una enquesta feta a més de 2.000 empleats i 500 empresaris anglesos, el 77% dels treballadors veia un vincle clar entre una jornada de quatre dies i una qualitat de vida millor.

En organitzacions angleses, en què s'ha implementat la jornada setmanal reduïda, prop de dos terços (64%) dels caps opinaven que havia augmentat la productivitat del seu personal i la qualitat del treball a causa d'una reducció dels dies de baixa per malaltia i de l'augment general del benestar. Tanmateix, el 45% dels treballadors enquestats estava preocupat perquè passar menys temps a la feina podria fer pensar als companys que eren mandrosos.

Exportar els 4 dies de treball a Espanya, és possible?

«Si els representants dels treballadors (sindicats, comitès d'empresa) i els empresaris (patronals i grans empreses) negocien l'acord de rebaixar la jornada laboral establerta per llei», explica Fernández. Però, alerta, a Espanya no hi ha voluntat de fer-ho perquè ara per ara la normativa és molt flexible, l'impacte podria ser baix i els empresaris prefereixen contractar un treballador quaranta hores que no pas dos vint hores. «Espanya és un país molt dedicat al sector dels serveis, hi ha un alt nivell de presentisme en el lloc de treball (bars, hotels, comerços, etc.), té nivells elevats d'economia submergida i treballadors amb una part del salari vinculada a objectius per al compliment dels quals es veuen obligats a sobrepassar la jornada ordinària», afirma.    

Un llarg camí de 100 anys fins a la jornada de vuit hores

Arribar fins aquí no ha estat fàcil. Els començaments del treball assalariat durant la revolució industrial partien de la llum solar, la jornada laboral estava determinada pels cicles rotatoris terrestres, el que es coneixia com la llei solar. Més tard, el desenvolupament de la llum artificial ho va revolucionar tot, va fer perdre al sol el seu predomini sobre l'organització del treball dels homes i el «triomf dels llums» feia que les jornades fossin interminables.

«Davant d'aquest escenari, el moviment obrer es va centrar en el “temps” com a element prioritari i a començar a legislar en matèria laboral», explica Fernández. «La jornada de treball continua essent avui un element clau en la relació laboral assalariada, el temps durant el qual el treballador presta el servei a l'empresari», afirma Fernández. Limitar la jornada laboral va ser un dret conquerit i necessari. «Si no es limita, es vulneren drets fonamentals dels treballadors: el dret a la integritat física, vinculat a la salut i la seguretat laboral, el dret a la intimitat, el dret a l'ensenyament, etc.», afegeix el professor.

La tecnologia allarga la jornada laboral

«La jornada laboral ha viscut dues evolucions importants al llarg del temps», assenyala Fernández. S'ha anat reduint, tant per les lleis creades com pels acords dels convenis col·lectius entre treballadors i empresaris (limitacions de jornada, descansos obligatoris, limitació d'hores extraordinàries), i s'ha flexibilitzat. «La jornada de treball pot variar al llarg de l'any, del mes o de la setmana, i adaptar-se a diferents sectors amb normatives específiques o establertes per l'empresari.» Però el gran canvi ha estat la irrupció tecnològica de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). «La tecnologia sempre ha permès allargar la jornada i augmentar la producció; en aquest sentit, les TIC no són una excepció, permeten que determinats empleats puguin treballar fora del lloc de treball i ser localitzats per a ser consultats o perquè se'ls encarregui més feina», explica Fernández. Segons un estudi d'Edenred i de la consultoria Ipsos, el 65% dels treballadors espanyols treballa fora de l'horari laboral, xifra que s'enfila fins al 90% en el cas dels directius. «La connexió digital contínua afecta la salut i vulnera la normativa perquè es presten serveis fora del període de temps de la relació laboral», adverteix Fernández.

Les últimes reformes, com el decret llei 8/2019 que inclou el registre de control de jornada, busquen imposar cert control en els límits horaris dels treballadors. «És una bona mesura si es fa bé, garantint que el procediment de registre és “objectiu, fiable i accessible”», explica Fernández. Segons l'enquesta de població activa (EPA) del tercer trimestre, el nombre d'hores extres va caure el 10,4% arran del començament del control horari. Per al professor, la norma espanyola té llacunes i aspectes millorables, però el que queda clar és que és una obligació que va més enllà de la normativa espanyola i que no es podrà derogar.  

 

Arxivat a: TENDENCIES   UOC 




 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):



Els Favets de Manresa i el seu patrimoni
El Nou Congost es prepara per un derbi entre el BAXI Manresa i el Barça
Olor de Nadal al garden d'Ampans
Les UMIC visitaran 43 municipis
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]