La manca de vocació tècnica de les nenes posa en perill el seu futur laboral
La tria dels estudis superiors està marcada pels estereotips de gènere i això no afavoreix la igualtat La paradoxa de la divisòria de gènere: com més igualtat de gènere hi ha, més baix és el percentatge de dones que estudien enginyeries i titulacions tècniques. Aquest divendres 11 d'octubre és el Dia Internacional de la Nena
La manca de vocació tècnica de les nenes posa en perill el seu futur laboral

SOCIETAT / Redacció  
11/10/2019 11:07
La dècada que ve, 600 milions de nenes adolescents accediran al mercat laboral, segons l'Organització de les Nacions Unides (ONU), i no ho faran en igualtat de condicions respecte als nois de la seva edat. «S'enfronten amb la discriminació sistemàtica i els prejudicis, però també amb la manca de la capacitació que requereixen les professions del futur», adverteixen des de l'ONU. Pel que fa a aquest últim punt, també hi insisteixen des de la Unicef: «Una de les vuit grans amenaces amb què s'enfronten les nenes actualment és no poder obtenir les habilitats necessàries per a exercir les feines del futur».
Aquesta realitat, a Espanya i als països del nostre entorn, no té a veure amb el fet que les nenes abandonin els estudis quan arriben a l'etapa universitària. De fet, segons dades d'Eurostat, a les aules de les facultats hi ha 115,6 dones per cada cent homes. Malgrat això, la tria dels estudis superiors està marcada pels estereotips de gènere. Hi ha titulacions feminitzades i titulacions masculinitzades —especialment les que tenen relació amb l'àmbit STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, en la sigla en anglès)— i això no ajuda a fomentar la igualtat. Però a poc a poc pot ser que aquesta tendència vagi canviant: les dones graduades en carreres tecnològiques a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) s'han triplicat en deu anys.

Les dones s'interessen per àmbits de la ciència vinculats a l'atenció
«Hi ha molts estereotips de gènere pel que fa als rols que els homes i les dones han d'exercir i de les professions que han d'ocupar idealment. Això fa que moltes noies no se sentin atretes per alguns àmbits STEM, per exemple, per l'enginyeria i la informàtica», apunta Milagros Sáinz, directora del grup de recerca Gènere i TIC (GenTIC), de la UOC.
Per a Sáinz, que també és investigadora principal del projecte GESTEMI, en què s'estudien l'eficàcia i els efectes de les intervencions orientades a augmentar l'interès de les joves pels estudis STEM, «les dones s'interessen per àmbits de la ciència vinculats a la vida i la química, congruents amb l'atenció, rols que s'han associat tradicionalment amb elles. Per això n'hi ha tantes que es matriculen de medicina, biotecnologia, biologia o química. Malgrat això, aquests estereotips qüestionen la capacitat que tenen per a formar-se i exercir d'una manera competent en altres àmbits científics. Es continua pensant, per exemple, que les dones tenen menys competències per a les matemàtiques que els homes. Com és ben sabut, les matemàtiques són una matèria clau dins de la ciència i la tecnologia».

La segregació continua
La Unió Europea calcula que el 2020 hi haurà 825.000 llocs de treball vacants a Europa relacionats amb la informàtica i les telecomunicacions, uns llocs de treball inaccessibles per a les dones des del moment que renuncien a estudiar aquestes carreres. Les conseqüències no solament repercuteixen en el seu nivell d'ocupabilitat, sinó en el conjunt de la societat.
«Les vocacions STEM es consideren les carreres del futur per les quals han d'apostar els joves. Partint del fet que les nenes senten menys interès per aquestes matèries, en el futur es generarà un biaix elevat en el mercat laboral. Les dones seran menys competitives i estaran menys representades en la presa de decisions, que majoritàriament seran decidides pels homes, amb el risc de discriminació que això pot comportar», diu María Teresa Ballestar, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, investigadora a ESIC i experta en ciència de dades (data science).
Per la seva banda, Milagros Sáinz coincideix a assenyalar que «les professions STEM masculinitzades (l'enginyeria i la informàtica) són les que a priori seran les encarregades de canviar la societat digital. Si no hi ha dones en aquests àmbits, es corre el perill de no cobrir les necessitats de les dones. Si no canviem aquesta idiosincràsia, continuarem essent testimonis d'una segregació immensa, en la qual les dones no prendran part en les decisions lligades al disseny i la producció de tecnologies. Això seria un desastre per a una societat cada vegada més dependent del món digital i de les sinergies que hi pot haver entre les disciplines estrictament tecnològiques i les que no són estrictament tecnològiques».

La paradoxa dels països amb més igualtat de gènere
En relació amb la manca de vocacions STEM entre les dones, hi ha una cosa que crida especialment l'atenció dels investigadors. «Sorprèn que en llocs que tenen uns nivells d'igualtat elevats com els països nòrdics, les noies fugen dels àmbits STEM masculinitzats, com les enginyeries o la informàtica. Malgrat això, països com el Pakistan o l'Índia, amb taxes més baixes d'igualtat efectiva entre homes i dones, tenen una participació alta de dones en aquests àmbits», apunta la investigadora de la UOC.
Un estudi del 2018 publicat a Psychological Science va constatar aquest fet, que des de llavors s'anomena paradoxa de la igualtat. Segons l'estudi, basat en els resultats acadèmics de 472.242 adolescents de 67 països, com més igualtat de gènere hi ha en un país (segons l'índex d'igualtat de gènere del Fòrum Econòmic Mundial), més baix és el percentatge de dones que estudien enginyeries i titulacions tècniques. Per a donar-ne un exemple, als Estats Units les enginyeres no arriben al 14%, mentre que a Algèria les dones representen el 41% dels graduats universitaris en els camps de l'enginyeria, les ciències o la tecnologia. Els països més igualitaris solen ser estats del benestar, amb un nivell de seguretat social elevat, de manera que les dones poden triar lliurement sense por de les conseqüències econòmiques que pugui comportar la tria que facin. En els menys igualitaris, en canvi, s'afegeix una pressió extra a les dones perquè treballin en disciplines ben pagades, que solen ser les científiques i les tecnològiques.

«Les noies, quan poden triar en entorns més desenvolupats, prefereixen fugir de les professions o els estudis que els suposaran haver de lluitar contra estereotips que qüestionen les seves capacitats i les seves competències, tant a la universitat com en l'àmbit laboral. Prefereixen no enfrontar-se amb la dificultat de ser l'excepció més que no pas la regla. També perquè les diferències salarials respecte a les altres professions (per més que siguin una mica millors) no són tan grans per a triar aquest tipus de professions. Malgrat això, en els països menys desenvolupats les professions tecnològiques estan més ben retribuïdes que en la resta de països i permeten a les dones ser un suport per a les seves famílies per mitjà d'aquestes professions», afegeix Sáinz.

L'exemple i la visibilització, elements clau per a canviar aquesta tendència

Per revertir la situació als països occidentals, els experts apunten mesures en diverses direccions. «Si volem generar un canvi, els primers que hem de canviar som els adults», diu María Teresa Ballestar. «Primer, hem de ser conscients que hi ha un problema i, en segon lloc, hem d'implantar les mesures que serveixin per a corregir-lo. Els nens absorbeixen informació i repliquen els comportaments com una part del seu procés d'aprenentatge. Res no canviarà si nosaltres mateixos no mirem de canviar. No podem transmetre el missatge que "una nena pot fer el que vulgui", si després anem a comprar joguines i ens trobem que hi ha joguines per a nens i d'altres per a nenes». 
A més, «la manca de referents femenins en els rols cientificotècnics, especialment en les primeres etapes de desenvolupament, fa que les nenes no se sentin identificades amb aquests rols i no tinguin ningú al qual puguin emular», continua explicant la professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. «No han de ser necessàriament referents famosos, poden ser familiars, amistats o professors. Si els nens no veuen dones en algunes posicions determinades, deduiran inconscientment que aquests llocs de treball no són per a dones».
«Actualment, observem iniciatives que intenten intervenir-hi per a pal·liar la situació», assenyala per la seva banda Milagros Sáinz, «però no estan desenvolupades per a unir esforços ni per a ser sostenibles al llarg del temps. S'enfoquen en un moment de l'ensenyament formal, normalment en algun curs de secundària obligatòria o postobligatòria».
«És molt difícil per a les famílies educar en igualtat si a l'escola no ho fan i a l'inrevés. Els mitjans de comunicació també exposen els joves de manera contínua a imatges que reforcen els estereotips de gènere, i els videojocs contribueixen a posar més èmfasi en aquesta divisió de rols pel que fa al paper que els homes i les dones han d'ocupar en la nostra societat. Hi diem alguna cosa?», conclou la investigadora principal del projecte de recerca GESTEMI, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació, i Universitats.

Arxivat a: UOC   FUTUR LABORAL 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):



El Govern impulsa la mobilitat sostenible i segura a través de l'ús de la bicicleta
Com treure la màxima rendibilitat als estalvis
Decàleg per a fer un bon ús dels videojocs a casa
Turisme Sostenible del Mediterrani
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]