Les marques blanques es tornen verdes
L'auge de la marca blanca ecològica respon a un canvi en la mentalitat del consumidor, que busca qualitat, salut, benestar i responsabilitat social. A l'Estat espanyol, 4 de cada 10 llars consumeixen aliments ecològics
Les marques blanques es tornen verdes

TENDÈNCIES / Redacció/UOC  
15/06/2019 12:22
L'Estat espanyol és el segon país de la Unió Europea que gasta més en marca blanca, només superat pel Regne Unit. Segons dades del maig del 2019, el 42% de la despesa en gran consum dels consumidors espanyols és dedicat a la marca blanca, cosa que significa que 4 de cada 10 euros gastats es destinen a aquest tipus de productes. La crisi econòmica va fer que molts consumidors comencessin a veure en les marques blanques una solució econòmica, potser menys atractiva, però més ajustada a les seves necessitats. «Durant aquests anys han aconseguit canviar el seu propi estereotip, han passat d'una concepció de "producte barat" a una de producte de qualitat, econòmic i com més va més ecològic», afirma Juan Carlos Gázquez, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC .

El món ecològic s'ha convertit en un gran nínxol de mercat que permet a les marques diferenciar-se i afermar un client bolcat en la salut. Avui, tres de cada quatre espanyols declaren que els agrada seguir una dieta sana, i un terç de la població ja consumeix o ha consumit productes ecològics, segons dades del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA). «El mercat dels productes tradicionals està molt més saturat i és més complicat trobar-hi una diferenciació més marcada, i per això les marques han trobat en el sector ecològic i biològic un nínxol de mercat en el que existeixen menys marques i empreses que treballen aquest tipus de productes», explica Gázquez. Hi ha una alta proporció de marques blanques que aposten per aquests productes o que han optat per crear la seva pròpia marca blanca de «línia verda»: Carrefour amb Carrefour Bio, Lidl amb Lupilu i Bio Organic, Aldi amb Gutbio només en són alguns exemples. El guacamole del Mercadona, la tonyina en llauna Hacendado o la llet Carrefour Bio són alguns dels productes més populars en vendes, i a més tots són ecològics. 
 
Consumidors més conscienciats busquen marques més responsables
El consum nacional de productes envasats amb segell bio o eco s'ha incrementat en un 14%, i 4 de cada 10 llars ja omplen la nevera amb aquest tipus d'aliments, segons dades del Balanç de la distribució i gran consum del 2017, elaborat per Kantar Worldmedia. «Avui, el consumidor busca qualitat, salut, benestar i fins i tot responsabilitat social en les marques», afirma Juan Carlos Gázquez.
 
«És un factor que les marques no han d'oblidar, perquè els consumidors les penalitzaran i afavoriran les que sí que hi donin importància», explica l'expert. Moltes marques blanques que han apostat pels productes ecològics han canviat alguns aspectes de la pròpia imatge: ofereixen productes verds de proximitat o d'origen nacional per reduir la petjada ecològica, s'han unit a accions com la reducció del plàstic en els envasos o l'ús de bosses 100% biocompostables i biodegradables per a la fruita i la verdura, com anunciava aquesta darrera setmana Aldi, i organitzen proves de productes i campanyes de sensibilització com Act for food. «És una manera d'adaptar-se al consumidor fent-li veure que estan amb ell, i preocupats pel que pensa i el que vol», afirma Gázquez.  
 
L'estratègia de les «marques fantasma»

La creença que la marca blanca és de més mala qualitat és un estereotip que és poc o gens vigent: els consumidors consideren que la qualitat de les marques blanques és entre els principals factors de tria, i en alguns casos superen les marques privades, segons un estudi. Així i tot, algunes marques blanques aposten pel que es coneix com a «marques fantasma». «Són marques que els distribuïdors fan servir per a intentar "desmarcar" els productes del seu propi origen; s'utilitzen en el context de les categories prèmium que moltes marques de distribuïdor han començat a ocupar», afirma Gázquez. És una estratègia que segueix per exemple DIA amb la marca Delicious per als seus productes de marca prèmium, o Eroski, amb Seleqtia. «Aquestes són marques que realment "no existeixen", darrere de les quals no hi ha cap notorietat, imatge o trajectòria», explica l'expert. Segons el professor Gázquez-Abad, les empreses fan servir aquesta tècnica perquè el consumidor no vinculi aquesta marca prèmium amb la marca de distribuïdor «estàndard», cosa que li facilita una posició de «desmarcatge» enfront de la marca «barata» que la cadena sol tenir com a pròpia.
 
 

Arxivat a: MARQUES BLANQUES  UOC 




 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):




El BAXI Manresa fitxa William Magarity i Juan Pablo Vaulet
Arriben les Festes del barri de La Font dels Capellans
Nou projecte d'Horts Comunitaris de la Culla
Nous punts de recàrrega pública de vehicles elèctrics
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]