El nombre de cooperatives augmenta un 58% a Barcelona en l'última dècada
Un estudi ha analitzat la transformació de les cooperatives de consum agroecològic tradicionals a Barcelona fruit de l'impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
El nombre de cooperatives augmenta un 58% a Barcelona en l'última dècada

SOCIETAT / Redacció/UOC  
04/05/2019 10:11
 El treball, una tesi doctoral de l'investigador de la UOC Ricard Espelt, mostra un mapatge dels grups de consum agroecològic a la ciutat de Barcelona des del naixement de la primera cooperativa, Germinal, el 1993. Les conclusions revelen que el nombre d'aquestes organitzacions ha passat de 36, el 2009, a les 57 actuals ―un increment del 58,3% en deu anys―, i que la tecnificació de la gestió i la comunicació d'aquestes iniciatives pot afavorir la seva capacitat de créixer de manera sostenible.

La recerca aborda aquest tipus de consum d'aliments frescos, de proximitat, en un context en el qual Espanya importa de mitjana uns 25.483 milions de tones d'aliments de llarg recorregut, amb un impacte mediambiental de 4.212 tones de CO2 a l'any. A Barcelona, una ciutat amb una trajectòria del cooperativisme de 25 anys, hi ha 1.420 unitats familiars ―unes 4.500 persones― que consumeixen aliments de proximitat per mitjà d'aquestes organitzacions. «Als barris de Gràcia i el Poblenou és on hi ha més persones associades en aquest tipus d'iniciatives», apunta Espelt, membre del grup de recerca DIMMONS de l'institut de recerca IN3 de la UOC.

Els resultats de l'estudi determinen que el model tipus de grup o cooperativa de consum a Barcelona és una organització de menys de 25 famílies, constituïda com una associació i amb un alt nivell de compliment dels valors que promou l'agroecologia i l'economia social solidària (ESS), és a dir, el cooperativisme agroecològic. «Connecta amb l'agroecologia perquè, a banda de fomentar una producció amb un aprofitament òptim dels recursos naturals i sense productes químics sintètics o organismes modificats genèticament ―com ho fa l'ecologia―, també es preocupa per l'impacte social i polític de la producció d'aliments», explica l'investigador. I comparteix les característiques de l'ESS, afegeix l'expert, perquè és una organització situada fora del sector públic, que es gestiona democràticament, que defensa la igualtat de drets i obligacions dels seus membres i que participa del mercat en tant que instrument al servei del benestar de totes les persones.

Aquest tipus de cooperatives mantenen un vincle estret amb els circuits curts de comercialització perquè compleixen els requisits de proximitat i desintermediació dels productes consumits. La distància geogràfica mitjana dels proveïdors de les cooperatives a Barcelona és de 278,7 km respecte als 3.827,8 km de mitjana en què se situa el consum de productes alimentaris de la ciutadania espanyola. El consum de productes que venen directament del productor és del 90,7%. Això, segons Espelt, mostra «un fort compromís amb la producció local».

Per a l'investigador, les organitzacions estudiades contribueixen a incrementar la conscienciació de la importància de la sobirania alimentària i de la fi de la societat pagesa a Catalunya, que, amb la desaparició constant de finques agrícoles petites i mitjanes, té una tendència molt aguda. «Tenen la voluntat de promoure un consum local, autosuficient i allunyat dels mercats globals. La seva lluita contra el canvi climàtic les situa en comunió amb altres moviments de caràcter global, com la xarxa de ciutats en transició, que té un fort arrelament al Regne Unit», apunta.

L'estudi identifica que les organitzacions que funcionen amb persones alliberades, amb retribució econòmica, tenen un potencial més ampli en relació amb el nombre de persones associades que no pas les que funcionen només mitjançant la tasca de voluntariat. «Les dades obtingudes en aquesta recerca apunten que aquests grups tenen una capacitat per a escalar l'impacte del cooperativisme agroecològic més evident que la resta», remarca l'investigador.

Consum i compromís polític

Espelt corrobora en el seu treball que el cooperativisme té un fort component activista i urbà. Durant el moviment 15M ―en què es van crear deu grups d'aquest tipus de consum―, hi va haver un procés d'autoafirmació de la condició d'activista de les persones que formaven part de les cooperatives i una fase òptima per a explicar els valors i el funcionament de les seves organitzacions a altres veïns i veïnes del barri, cosa que va millorar l'arrelament d'aquestes persones amb l'entorn més proper. «Tot i que els seus índexs de participació en moviments socials són baixos, en el pla individual són alts.»

A més, l'adopció de les TIC per part d'aquestes organitzacions, a banda de facilitar la transformació del seu model organitzatiu en cooperatives de consum agroecològic de plataforma, té rellevància en l'acció política. «La cooperativa tradicional té uns nivells baixos de compromís social i d'incorporació de les TIC, així com una participació individual moderada; la cooperativa en xarxa afegeix un compromís social i un ús de les TIC més elevats, i l'activista suma a la vinculació de grup una altra d'individual molt més gran», remarca.

A l'hora d'avaluar el tipus de tecnologia utilitzada i la seva correspondència amb el procomú digital, la recerca observa la distància que hi ha entre els valors que promou el cooperativisme agroecològic i les eines amb més ús. Més de la meitat d'aquests col·lectius utilitzen els serveis oferts per Google ―programari de llicència propietària―, mentre que, en paral·lel, s'ha desenvolupat programari en el marc del procomú digital (Katuma és la iniciativa més destacada).

L'expert, per concloure, destaca les tres diferències significatives respecte als models tradicionals de cooperativisme dels segles XIX i XX. En primer lloc, la tecnificació de la gestió i la comunicació poden afavorir l'escalabilitat i reproductibilitat del model. En segon lloc, es crea un cercle virtuós en l'esfera dels valors, atès que la tecnologia utilitzada, basada en el procomú digital, obeeix als mateixos objectius socials que la missió fundacional de les cooperatives i els grups de consum. I, finalment, la tecnologia i el model de xarxa resultant també les acosta a altres organitzacions i xarxes d'activisme polític, amb les quals s'interrelacionen, col·laboren i es fonen en una xarxa de xarxes tecnopolítica en la qual les fronteres de les institucions i l'activisme individual es difuminen. Per tot això, aquest nou tipus d'organitzacions s'anomenen cooperatives de consum agroecològic de plataforma.

Un relat col·lectiu sobre la història del cooperativisme agroecològic a Barcelona
La tesi doctoral ha estat el punt de partida i inspiració per a l'edició, juntament amb Núria Vega, de l'assaig Cooperativisme i agroecologia a Barcelona, un relat impulsat per la Fundació Ideograma i publicat per l'editorial Comanegra en el qual han participat gran part de les cooperatives i els grups de consum de la ciutat. El llibre permet reconèixer la trajectòria del moviment i contextualitzar-lo en cadascun dels barris per mitjà de les aportacions d'Álvaro Porro, comissionat d'economia social i desenvolupament local i consum de l'Ajuntament de Barcelona; Miquel Vallmitjana, del col·lectiu La Repera, i Adrià Martín, Gemma Flores-Pons i Patrícia Homs, de la cooperativa L'Aresta. L'obra també posa un focus especial en el tractament gràfic ―amb fotografies d'Alejandro Marí i Jordi Plana Pey― i poètic ―mitjançant els versos de Gustavo Duch.

El conjunt d'aquest treball permet reconèixer la llarga tradició del cooperativisme agroecològic a la ciutat de Barcelona i significar quines són les claus per a la seva transformació en l'era digital.

Arxivat a: ACOLOGIA  



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):





El Festival Màgic omple el centre de Manresa
Inaugurada la reforma de la sala dels Carlins
Activitats formatives dins el projecte Llar i cures, feines dignes
L'Horta supera el Manresa en la segona part
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]