Les pimes i la classe mitjana davant el repte de la quarta revolució industrial
Cal planificar a llarg termini per a formar els treballadors i per a potenciar la competitivitat de les empreses
Foto: Unsplash / Jelleke Vanooteghem

ACTUALITAT / Redacció/UOC  
24/11/2018 10:40
Crear continguts que puguin arribar a qualsevol part del món està, avui, a l’abast de pràcticament tothom. Igual que formar part de plataformes on vendre o comprar productes a persones que viuen a milers de quilòmetres de distància. Segons l’Eurobaròmetre publicat aquest octubre, el 23% dels europeus han usat alguna vegada serveis de plataformes col·laboratives i el percentatge va en augment. La robòtica, la intel·ligència artificial, l’anàlisi de dades massives o la impressió 3D també són conceptes familiars.

Totes aquestes tecnologies s’entremesclen i canvien la nostra manera de viure, però encara és difícil entendre com afecten el treball i l’economia perquè no estan consolidades en l’àmbit productiu. «A Espanya, només una tercera part de les empreses industrials usen robots», il·lustra Joan Torrent-Sellens, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. Per això, diu, és aviat per a parlar de la quarta revolució industrial. Amb tot, hi ha tendències que sí que es comencen a veure clares. Per exemple, la irrupció de totes aquestes tecnologies està posant contra les cordes les petites i mitjanes empreses (pimes), però també els treballadors amb competències intermèdies. En altres paraules, la classe mitjana empresarial i la classe mitjana familiar estan a la corda fluixa, explica Torrent.

«Al món hi ha entre un 5 i un 10% d’empreses que estan al límit actual de les possibilitats d’innovació tecnològica. Un exemple és Google. A aquestes empreses la productivitat els creix una barbaritat», destaca l’expert de la UOC. «El problema són les altres», segueix. Torrent indica que, actualment, moltes petites i mitjanes empreses que es plantegen invertir en tecnologia per a ser més competitives «no estan preparades, no saben què decidir». Una situació problemàtica, tenint en compte que «les pimes ocupen el 60% dels llocs de treball de les economies europees», subratlla.
En aquest sentit, «molts dels directius són excel·lents directors de producció, però no dominen el mercat, ni coneixen la tecnologia, ni fan plans estratègics, ni miren a llarg termini», remarca l’expert. I no és senzill que es formin: «Les escoles de negocis juguen a la primera divisió però desatenen el teixit empresarial normal», diu. A aquesta situació s’hi suma que als empresaris els és complicat trobar treballadors prou qualificats per a assumir els reptes tecnològics actuals. «A Espanya hi ha un 15% d’atur, però la gent jove més formada ha marxat», recorda Torrent.

Al seu torn, la sofisticació de les tecnologies enfoca les màquines a dur a terme, cada vegada més, el que s’anomenen treballs cognitius no rutinaris. «Per exemple, tasques administratives, de gestió, d’atenció als clients, de manufactura. Ja no es tracta d’un braç articulat, o d’una màquina que col·loca claus; al Japó, fa tres anys que es va obrir un hotel on les persones són ateses per robots», remarca el professor de la UOC. Per tant, la tendència és automatitzar les tasques que representen els trams centrals de capacitació i deixar els extrems per a les persones, perquè «no és rendible substituir un jardiner com tampoc no ho és substituir els qui tenen una formació i unes capacitats cognitives tan grans que no podran ser mai assolides per un robot», indica. «Plou sobre mullat per a la classe mitjana», conclou en aquest sentit.

Recapacitar treballadors i ajudar empresaris
Per tot plegat, assegura Torrent, les qüestions econòmiques que caldria debatre actualment no haurien de ser el salari mínim interprofessional o les pensions, conceptes que estan quedant enrere perquè «formen part d’una economia industrial en què les persones estudiaven un temps i feien la mateixa feina tota la vida». En canvi, el professor de la UOC considera que administracions, patronals, sindicats i institucions educatives han de planificar a llarg termini i assumir que «el canvi ha vingut per a quedar-se i marca unes tendències que hem de poder modelar i corregir», ja que, indica, la tecnologia no és un problema, però sí que cal estar atents a l’ús que se’n fa.
En aquest sentit, per a Torrent, la primera recepta és recapacitar tot el teixit productiu; no només preparar els joves, sinó sobretot la gent que està treballant: «Hi ha molta feina a fer en l’àmbit de la formació professional, que està falcada en una lògica antiga.» A més, diu, cal centrar esforços a fomentar la competitivitat de les petites i grans empreses. I, per a l’expert de la UOC, també és clau l’auge de l’economia col·laborativa, que en bona part es desenvolupa en plataformes tecnològiques. «Qui ha de tenir el poder, la plataforma o la gent que col·labora? En termes de benestar, serà força diferent, i aquesta és una discussió que cal posar sobre la taula», conclou.

Arxivat a: ACTUALITAT 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):



Bus Manresa ajusta els horaris amb motiu de la Covid-19
Cartes amb el cor per als malalts de coronavirus
Confinats els avis de la residència El Lledoner
L'Ajuntament treballa en un paquet de mesures econòmiques
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]