"M'impacta el debat que ha generat el documental sobre la C-55"
El jove navarclí David Villarreal plasma la complexa situació de la carretera en 10 minuts de vídeo
L'autor del documental CarRatera, davant el Passeig Pere III de Manresa. Foto: Noemí Badrenas

BAGES / Noemí Badrenas  
17/07/2016 11:35
Amb només 22 anys carreteja sobre les seves esquenes un documental, un curtmetratge i un parell de musicals fets amb adolescents. David Villarreal acaba d’estrenar CarRatera, un documental sobre la polèmica carretera C-55 que des del 2000 suma 1.251 accidents i 107 víctimes mortals. Amb tan sols tres dies el vídeo acumula prop de 3.000 visites a Internet —en concret, es pot veure penjat al canal de YouTube de l’autor— i ja ha estat seleccionat per la Universitat Autònoma de Barcelona com un dels cinc projectes audiovisuals que es presentaran, el proper mes de desembre, davant de 60 empreses catalanes del sector amb l’objectiu de llançar els alumnes al mercat professional. Villarreal acaba de finalitzar el quart curs de Comunicació Audiovisual a la UAB i té clar com vol que sigui el seu futur professional: escrivint i dirigint.

Com va sortir la idea de fer aquest documental sobre la C-55?
Aquest últim semestre a la universitat he tingut una assignatura documental on un dels treballs que havíem de fer era agafar la càmera, cadascú individualment, i sortir a gravar per fer un documental de temàtica lliure. Havíem d’explicar una història real. Cada dia passava per alguna d’aquestes carreteres (C-55, C-58 i C-16) per anar i venir de la universitat, i era conscient que eren un niu d’històries a explicar, amb retencions diàries i accidents continus. El que em va fer decidir a centrar el documental en aquest tema va ser la mort de la jove Mònica Naranjo el passat mes de març en un accident a Sant Vicenç de Castellet, just el dia que s’acabaven les obres que havien de millorar la sinistralitat de la carretera. Només tenia un any menys que jo en aquell moment. El 2 d’abril vaig assistir al tall de carretera organitzat per la plataforma No Més Morts a la C-55 i allà vaig començar a gravar.

T’ha costat molt enfrontar-te a la polèmica i el dol que van de la mà de la C-55 des de fa anys?
No tenia ni idea de com era aquesta carretera ni de per què hi havia tants problemes; tampoc sabia si seria capaç de tractar el tema amb prou maduresa, però tenia clar que volia parlar sobre això. Vaig començar a moure’m, a contactar amb polítics, periodistes, afectats, a impregnar-me de l’ambient i l’aire reivindicatiu que comporten les mobilitzacions de la plataforma. No volia entrevistar víctimes recents, però sí famílies que ho tinguessin més paït.

El documental no destaca només el patiment de les víctimes, sinó que té una part bastant ‘objectiva’ sobre el per què dels fets que hi ocorren, amb declaracions i opinions de diversos experts sobre el tema. Què buscaves exactament?
Volia equilibrar els raonaments, la part més lògica de les coses que passen, amb les emocions, la part més humana, sense passar-me de materialista ni de morbós. No són només morts, també són números i xifres.

Què tal el ressò que està tenint el documental des que el vas penjar a Internet, el passat diumenge al vespre?
Molt fort. En comparació a l’altre curt que vaig fer, ‘Moment feliç’, aquest està tenint el doble d’impacte. I no és gràcies a què el meu canal de YouTube estigui ben posicionat, més aviat al contrari; és gràcies a totes les persones, entitats i mitjans que estan compartint l’enllaç a través de les xarxes o pàgines web. Caldrà veure si aquest boom es queda aquí o segueix creixent. El que també m’ha impactat molt és el debat que està generant, la gent escriu comentaris llarguíssims sobre el tema.

Què en destacaries d’aquest debat?
Per una banda, que la gent està molt indignada amb la C-55, i de l’altra que no només és problema dels polítics, sinó també dels ciutadans, que segons molts dels comentaris condueixen fatal per aquesta carretera. La misteriosa concessió de l’autopista C-16, el preu dels peatges, les millores... Hi ha molts temes que giren entorn aquesta via i la gent en parla molt, i això és bo.

Precisament sobre les bonificacions anunciades recentment pel peatge de la C-16 et volia preguntar.
Coincideixo amb el que diu la plataforma: jo me’n beneficio com a usuari, però allò que no pago jo ho paga la Generalitat, perquè hi passo, i llavors seguim pagant-ho entre tots. Segons ells no la poden alliberar però tampoc tenen diners per desdoblar la C-55. De totes maneres, se’ls gastaran pagant la part corresponent a cada vehicle que deixi de pagar el peatge... La mesura de la gratuïtat en hores punta està bé però no deixa de ser un pedaç.

Què has après durant la realització del documental?
Ho dividiria en dos eixos: l’acadèmic i el temàtic. En el primer, he après a sintetitzar les idees. En ser un documental per Internet, havia de ser un documental breu i que s’entengués amb poques paraules, sense ser demagog ni manipulador. I l’altra banda és la de la C-55, no en tenia ni idea i ara m’he convertit en un expert. No sabia ni que l’autopista es deia C-16!

Amb quin obstacle t’has topat, què és el que t’ha costat més?
Pel que fa als contactes tot perfecte, tothom s’ha mostrat molt predisposat a parlar sobre el tema i molt proper. De totes les entrevistes que volia fer només una no es va poder dur a terme, amb el conseller Josep Rull, i va ser per motius d’agenda. A nivell personal, he de dir que ha estat la primera vegada que he plorat davant la pantalla mentre editava els vídeos. Mentre ho graves no analitzes del tot allò que et diuen els afectats, però un cop et poses a editar les entrevistes a les víctimes les absorbeixes com si fossis un mer espectador, i no és fàcil. Vaig acabar destrossat.

‘CarRatera’ està precedit pel curtmetratge ‘Moment feliç’, que enguany va inaugurar el Festival de Cinema Solidari Clam de Navarcles amb una emotiva història entre nens i avis que no es coneixien. T’ho esperaves?
No gens. Des de la residència per a gent gran IBADA de Navarcles volien fer una activitat diferent amb els avis i van decidir que volien participar al Clam. Em van presentar la directora i ens vam posar a treballar. Va ser aquí on vaig descobrir el format documental, sempre havia treballat amb ficcions i era el primer cop que gravava la realitat. Em va agradar moltíssim i va ser molt emotiu veure la reacció dels avis davant els dibuixos que els regalaven els nens. Va tenir unes 12.000 visualitzacions i es va compartir molt a través de les xarxes, n’estic molt satisfet.

Els teus primers passos van ser dins el món del teatre i des de molt jove. El teu primer musical, ‘Nens perduts’, el vas escriure amb només 17 anys. Què et va portar a endinsar-te en aquest món?
El teatre sempre ha estat el meu hobby. Abans d’escriure el guió del documental ja havia fet alguns curtmetratges, si en podem dir així. Va ser quan anava a l’institut; escrivia petits guions i després ho gravava. A finals de l’ESO vaig començar amb el teatre i va ser quan vam fer el musical, però a mi sempre m’ha encantat l’audiovisual i durant els anys d’universitat encara s’ha vist més reforçada aquesta motivació per escriure guions i dirigir. En aquell moment, ‘Nens perduts’ va tenir molt ressò perquè érem molt joves. Jo sol dirigia un equip de 60 persones, imagina’t! Va ser un gran desgast, però va funcionar molt bé. Algun dia fins i tot hem pensat tornar-lo a representar sobre els escenaris, canviant-ne alguns detalls però amb la mateixa essència. També vam fer ‘Amagats’, un altre musical que tampoc es va quedar curt. Però després dels dos curtmetratges tinc claríssim que per a mi el teatre és això, un hobby, i que la meva professió ha d’anar lligada a l’audiovisual, explicant i construint històries des de darrere la càmera.

Arxivat a: CARRETERA C-55 



 
Escriu la teva opinió
Nom:
Opinió:
Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):



La Seu de Manresa presenta un nou punt de visita: l’Espai Oliba
CaixaBank posa en marxa el primer caixer amb tecnologia de reconeixement facial a Manresa
Rafa Martínez, presentat al Nou Congost
El 50% de les cerques del 2020 seran per veu
 
redaccio@manresadiari.cat | Qui som| Avís Legal |
Pompeu Fabra, 7-13, 08240-Manresa | Tel.: 93 872 53 53

Altres mitjans del grup:
   
 
[Web creada per Duma Interactiva ]